Festes
Què fer
Espanya és sinònim de festa. A la nostra regió, especialment durant l'estiu, hi ha una festa cada cap de setmana.
També el nostre poble, Les Gunyoles, té una festa major, un gran festival d'estiu, el primer cap de setmana d'agost.
El més espectacular de les festes són les torres humanes.
Calçotades: festes al carrer
Valls ha introduït a Catalunya un segon costum durant les festes: les calçotades. Es tracta de festes de carrer que tenen lloc a finals de l'hivern.
Durant les calçotades la gent menja molt. Aquestes festes comencen tradicionalment amb calçots: les cebes tendres es rosteixen i es pelen, i després se submergeixen en una salsa espessa composta principalment per pebrots, tomàquets i all.
Castellers de Tarragona i Vilafranca del Penedès
A més dels castellers de Valls durant les festes, els de Tarragona també són espectaculars. Aquí, el pilar humà puja les escales de la catedral.
A finals d'agost, també es construeixen castells humans a Vilafranca del Penedès, a quinze minuts amb cotxe de la nostra casa rural.
Els castells de Vilafranca tenen nou pisos i cada any són més alts gràcies a l'ús d'una arma nova: les dones segons els experts, les dones no són tan fortes com els homes, però són molt més flexibles.
Torres humanes
El bressol d'aquests castellers és la localitat de Valls, a 45 minuts amb cotxe de Cal Mestre.
Durant la festa de Santa Úrsula la cèntrica Plaça del Blat s'omple de veïns Dos grups rivals (la Colla Vella i la Colla Jove) de la ciutat fa més de 200 anys que competeixen per veure qui pot fer la torre humana més alta.
El resultat té fins a set pisos d'alçada i forma de pinya. La tradició es remunta al començament del segle XIX.
Els grups no fan qualsevol cosa: cada cap de grup fa primer un esbós del seu castell humà, gairebé com un arquitecte El dibuix mostra coses com ara contraforts i pilars.
Primer, el grup construeix la base de la torre. Desenes d'homes forts s'envolten les espatlles per crear una base sòlida.
Els homes menys pesants pugen primer i al final uns nens petits pugen al cim. El moment culminant és quan un arriba al cim i agita el braç per sobre del seu cap: aquest és literalment «el senyal» i tota la plaça es torna boja.
A més de ser espectaculars de veure, les torres humanes són també una expressió del caràcter nacional català: poderós, equilibrat, valent i terrenal. La força porta el pes de la torre. Cal equilibri per pujar i valor per arribar al cim.